Back Σαξκόρνο Greek Saxhorn English Arkokorno Esperanto Saxhorno Spanish Saxhorno Basque Saxhorn French Sacschorn Irish Saxhorno IO Flicorni Italian サクソルン Japanese
 | |
| Tipus | valve horns with wider bore (en)   |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 423.232.2 |
| Tessitura |  |
| Inventor | Adolphe Sax |
| Data | 1845 |
El Saxhorn és un instrument de vent metall en forma de tuba vertical, dissenyat i desenvolupat originalment per Adolphe Sax. En la classificació Hornbostel-Sachs és un aeròfon de columna del tipus trompeta amb mecanismes per a modificar el so fonamental. Es pot construir en diverses mides, des del sopranino fins al contrabaix, i tots plegats formen una extensa família. Consisteix en un tub metàl·lic doblegat de manera semblant a una trompeta o bé, aobretot en els instruments germànics, de forma el·líptica.[1]
L'embocadura sol estar situada formant un angle recte amb el pavelló, per la qual cosa se sol tocar amb la campana en posició vertical, com el bombardí i la tuba. El broquet és metàl·lic de perforació hemisfèrica, i es genera el so a través de la vibració dels llavis, que és recollida en el broquet. El cos de l'instrument és un tub de metall cilíndric que acaba en un pavelló. Solen dur tres o quatre pistons i vàlvules per modular el so.
Va ser molt emprat en les bandes militars i municipals de França, Bèlgica, Anglaterra i els Estats Units durant la primera meitat del segle xix.[1]
Pel que fa a la seva nomenclatura, el mateix Sax no va fer servir el terme saxhorn per referir-s'hi, per la qual cosa van sorgir noms variats o fins i tot confusions amb altres instruments semblants de vent metall. Per aquest fet, actualment hi ha una notable confusió terminològica a l'hora de denominar aquesta família d'instruments, de manera que de vegades se'ls anomena bugle, corneta , fiscorn, tuba, eufoni, bombardó, etc.[1]